Mirant enrere, Jordi Tosas

Mirant enrere, Jordi Tosas

Any 2000, snowboard al K2

Era l'any dos mil dos quan calçava la taula de snowboard en els vessants de la ruta Cessen del K2 i després en el Broad Peak, Marco Siffredi estava camí del Horbein a l'Everest mentre jo -aquest mateix any- baixava per primera vegada el Shivling surfejant.

K2 Mountain

Recordo la por que passàvem quan escalàvem amb les botes retallades i llimades perquè no toquessin a la neu a les fortes pendents del descens. Cada cargol de les fixacions havia estat tunejat, igual que elles, per baixar el pes. Però, ja en aquesta època, al 2K2 portava les mans protegides amb uns guants de tres dits de Extrem Isard adaptats als vuit mil metres que em permetien treballar les fixacions i altres artefactes d'escalada durant el descens amb tota precisió i seguretat.

Diuen que l'alpinisme és l'art de patir i nosaltres, els que el practiquem o intentem practicar-lo, hem de ser els artesans de trobar aquests mètodes que redueixen el patiment i ens apropen a aquest estat de connexió amb la natura que ens permet trobar el límit, de les nostres possibilitats, en els entorns més hostils que l'esport s'atreveix a explorar.

La tendència que arriba per quedar-se

El temps passa i mentre els números del calendari es fan cada vegada més grans el temps que s'inverteixen en una escalada és menor cada dia. La velocitat vol imposar-se com la quimera d'aquest principi de segle XXI. La velocitat que sorgeix dels rellotges canvia el seu sentit en les muntanyes. Si ens quedem en els borrosos nombres d'una pantalla de cronòmetre ens oblidarem l'experiència més important de la rapidesa.


Quina experiència ?, molt fàcil: la velocitat és només l'experiència física que estic fent una cosa el millor que la ser fer. I sigui qui sigui la persona que vulgui discutir aquesta sentència la convido a pensar en qualsevol dels seus ascensions, en quantes vegades mira el rellotge, o quantes vegades és conscient en el seu interior del que triga a recórrer un camí o escalar una tirada de corda . En la seva valoració més profunda i sincera sobre el que sent quan escala. I després li demanaria que s'imaginés, si no ho ha fet ja, fent això mateix d'una forma més fluïda, per no dir ràpida.

L'evolució passa sempre per conèixer-nos més i millor, d'una manera sincera i humil, i reconeixent les nostres limitacions, evolucionar, millorar i créixer. No és només per la dificultat sinó per l'elegància i l'estil.

El material que faré servir per protegir-me.

No es tracta aquí de donar un curs d'entrenament ni consells per millorar la biomecànica ni la fisiologia. Es tracta de reconèixer que hi ha una altra part molt important a l'hora de decidir el com d'una escalada. El material que faré servir per protegir-me. Quan surto diàriament a la muntanya, surto per compartir amb ella una part de la meva vida. Per comunicar-me amb ella aquest temps que passem junts. A el material que em cobreix i em protegeix li demano que es sigui una "interface" que em permeti comunicar-me íntimament amb les pedres, el vent, la pluja, el fred o la neu. Potser el futur ens porti nano-materials que ens comuniquin amb aquest exterior. Però fins ara només hem tingut les nostres idees, la nostra habilitat amb les tisores i el "tape", l'assaig i l'error d'evolucionar sabatilles o motxilles fins que es comportin com volem nosaltres que ho facin.

Empreses compromeses en crear productes que cobreixen necessitats reals

O ... la sort de poder comptar amb gent compromesa que fa de les nostres necessitats els seus objectius. Aconseguint materials i productes completament adaptats a les necessitats dels nostres somnis. Perquè al cap hi ha la fi els nostres somnis són mentides que algun dia deixaran de ser-ho. 

Estimo el treball artesà perquè és un art en si mateix. La sinergia del creador amb la necessitat. I en un món de grans produccions deslocalitzades veure la persona que cus o la màquina que preforma el cuir és una garantia que cada detall recollit en un full de diari d'expedició, cada falta, serà una exigència en aquest producte que després de a nosaltres , ajudarà molts altres.


Guants y Manoples Extrem Isard


Extrem Isard és una d'aquestes empreses que ha crescut ajudant que l'alpinisme nacional aconsegueixi els seus reptes i trenqui fronteres. Ho dic des del meu cor, perquè abans de l'2K2 en els noranta ja vaig treballar prototips amb l'Alfons. Guants que no només segueixen aquí (i si segueixen per alguna cosa serà) sinó que van revolucionar la concepció del guant de muntanya. I en alçada, quan el guant és l'únic passaport de tornada a casa per als dits, els diferents tipus de manyoples i sobretot el tres dits -amb la seva versatilitat i polivalencia- em donen la seguretat total de no haver de preocupar-me per l'efectivitat .

Durada i prestacions directament relacionat amb la construcció i materials del producte.

En una escalada com el Jannu o la sud del Lhotse, o el mateix esperó SSE del K2, on les cordes estan famolenques per destrossar el palmell del guant. Vam poder comprovar com el sistema de costures i la construcció, així com la qualitat dels materials, fan del guant un element indestructible.

I us puc jurar que no és el mateix caminar allà dalt amb un guant ple de cinta americana per reconstruir-ho, que amb un de resistent. En escalades tècniques a gran altitud no només hem de pensar en la calor, hem de pensar també en que aquest guant esta al nivell de maniobrabilitat del material que utilitzarem i que sigui realment resistent al terreny i ús a què ens enfrontem. Durada i prestacions estan directament relacionades amb la construcció i materials del producte.

Potser ara amb guants molt més lleugers i adaptats al terreny pirinenc i alpí, que ja existeixen en Guants Isard, arriba el moment de treballar models adaptats a la transpirabilitat, resistència i tecnicitat per al alpinrunning.

És a dir, un guant que sigui d'una altra pell, que sense massa pes em protegeixi i em deixi -en majúscules- sentir a la pedra, a la neu ... a la naturalesa en al qual em moc, o amb la qual em moc.

I seguirem amb els guants a les nostres mans provant i exigint-los com ens exigim a nosaltres mateixos, per canviar-los, perquè la creativitat és la intel·ligència divertint-se.

Jordi Tosas.

Publicar a 13-12-2016 per Jordi Tosses i Extrem Isard Home, Col·laboradors, Extrem Isard 0 3438

Deixar un comentariLeave a Reply

Comparar 0
Previ
Segúent

No products

To be determined Shipping
0,00 € Total

Check out